Diria que com a aprenent he experimentat una avaluació formativa, més qualitativa que quantitativa. He de diferenciar, però, que durant la primària vaig tenir un tipus d’avaluació i a la secundària una altra. En la primera etapa vaig tenir una avaluació ipsativa. A les nostres notes sempre ens avaluaven únicament posant “progressa adequadament” o “necessita millorar”. Considero que aquest tipus d’avaluació és molt encertada per als alumnes de primària ja que d’aquesta manera no hi ha frustracions, no s’avalua el que se sap sinó el que s’aprèn. Tot i això, com que a l’ESO, en el meu cas, s’utilitzava una avaluació criterial, considero que hi poden sorgir problemes en el canvi d’avaluació. Per exemple, un alumne que a primària sempre hagués tingut un progressa adequadament a causa que anava fent la feina que li pertocava tot i no haver assolit els coneixements mínims en arribar a l'ESO, el fet de no conèixer tot el que s’havia fet a la primària, pot provocar que aquesta persona no passi el curs i no entengui com pot ser que fins aquell moment tingués un bon nivell, i a partir de primer de l'ESO ja no. Crec que això és el que provoca la desmotivació de molts alumnes.
A part de les preguntes que se’ns plantegen al fòrum, volia fer una observació. Ja sabem que l’ensenyament en aquest país és pèssim, que s’han de fer modificacions però que es doni per fet que les coses que es realitzen, es fan malament i no es faci res per solucionar-ho, ho trobo vergonyós. A què estic fent referència? Doncs estava llegint l’article de Cristina Escobar en el qual diu que l'avaluació normativa, avui en dia, és la més utilitzada però té un baix nivell d’eficàcia a l’hora de contribuir a la millora en l’aprenentatge dels alumnes; com sempre el més utilitzat és el pitjor.
Pel que fa a com se m’ha avaluat he de dir que pràcticament sempre, per no dir sempre, he tingut una heteroavaluació. Mai, o si més no que pugui recordar, no he tingut la oportunitat d’autoavaluar-me. Trobo que cap de les dues és gaire objectiva però, que cadascú s’avaluï és impossible. Un professor, tot i ser subjectiu, pot veure una evolució, un treball, un alumne, en canvi, només vol estar aprovat i no tindria en compte si ha après o no, simplement s’aprovarà i prou.
En tota la meva vida com a aprenent de llengües no havia fet una prova d’adscripció fins fa 4 anys, per tal d’accedir a la carrera de traducció i interpretació o l’any passat per tal de poder entrar a l’Institut francès. De nou, és un mètode molt subjectiu però considero que no hi ha altres maneres per fer-ho. Dic que és subjectiu ja que tothom té moments de més inspiració i de menys, cosa que fa que si tens un dia bo entris segons els teus coneixements però si tens un dia dolent, pot ser que et facin una mala jugada i no puguis demostrar tot el que saps.
Crec que la majoria de nosaltres hem fet proves de certificat. Per obtenir titulacions d’anglès, de francès, d’alemany, de català... els hem hagut de fer. També penso que tots hem hagut de fer exàmens d’assoliment. Ja sigui exàmens de llengua com d’altres matèries.
Tot i la meva joventut, fa molts anys que estudio llengües i he experimentat diversos tipus d’ensenyament i d’avaluacions. He fet tests de resposta múltiple, sobretot en anglès, he fet entrevistes orals, assajos escrits, treballs en equip, molts exercicis a classe. El que menys he tingut ha estat entrevistes amb el tutor. Suposo, que en aquest sentit no he tingut una experiència que m’hagi marcat molt. Com a avaluació només recordo els exàmens, sobretot els de certificat que, d’alguna manera, eren els més importants i transcendentals en la meva adquisició de segones llengües.
Crec que l’objectivitat en l’avaluació és impossible però, tot i això, estic força satisfeta en les avaluacions rebudes. Jo he hagut d'avaluar en algun moment, ja que he fet de professora d’anglès, i m’ha estat molt complicat ja que hi ha persones que s’esforcen però no tenen l’habilitat per aprendre una llengua i aleshores és quan et planteges com has d’avaluar. És molt complicat, hi ha persones que no estan d’acord en la nota però al cap i a la fi, has ho han d'acceptar ja que qui ha posat les pautes és el professor i de la mateixa manera que has hagut d’acceptar la seva manera d’ensenyament també has d’acceptar la seva manera d’avaluar.
Considero que l'avaluació és potser l'apartat més complicat que hi ha en l'ensenyament. És el que porta més maldecaps i potser persones que no s'ho mereixen perquè han treballat molt, suspenen, i altres que no han fet res, aproven a causa dels seus coneixemets. Trobo imprescindible per a una avaluació justa que se segueixin els mateixos criteris per tothom i així no poden sorgir problemes de cap tipus.
