Com vaig aprendre llengües?

Realment, trobo que tot això que estem tractant aquí és molt interessant. Fins el dia d'avui no m'havia plantejat quin tipus d'ensenyament havia rebut. Ara, que he fet una mena d'anàlisi de les classes que feia, m'he adonat que sense cap mena de dubte a l'escola van aplicar la gramàtica tradicional.

Després de fer un repàs molt exhaustiu a les teories psicològiques crec que a l'escola vaig experimentar el constructivisme. En aquest punt, tinc més dubtes ja que crec que alguns professors d'alguna manera les aplicaven totes perquè, per exemple, a qui no han premiat per fer una cosa bé? En canvi, no és una cosa típica del constructivisme sinó del conductisme.

Fins avui dia, com a estudi de llengües he fet: català, castellà, anglès, francès, alemany i llatí. Sense cap mena de dubte per aprendre el llatí van aplicar la gramàtica tradicional. No sabria massa com descriure l'estudi d'aquesta llengua ja que pràcticament l'estudiàvem per aprovar la selectivitat i prou. Si algú me'n pot donar alguna idea...

Quant a les altres llengües, crec que les tradicions metodològiques haurien de ser més modernes. No obstant això, no crec que depengui tant en la llengua sinó en la persona que la ensenyi. Ho hem parlat molts cops, tu pots fer anglès a l'escola i fora, i estàs estudiant exactament el mateix però, en canvi, es fa de maneres diferents, aleshores tornem a allò de sempre, cada professor té la seva manera i, tot i que jo pensa que s'ha de fer la classe amb una metodologia més moderna, segurament, hi haurà algú que creurà que s'ha de fer de manera més tradicional i, en aquest punt, la polèmica està servida.

Amb quina em sento més còmoda... doncs no ho sé pas! Suposo que amb el constructivisme. Crec que el fet d'anar lligant les idees fa que els conceptes et quedin molt més clars. D'alguna manera, des de ben petita per aprendre allò que feiem a classe em creava històries, per tant, suposo que sí que la millor manera per a mi és el constructivisme.

Comencem pel principi...

A l'escola on anava totes les classes es feien en català (la meva llengua materna i única en aquell moment) excepte les llengües estrangeres, és clar! En aquesta escola com a llengües estrangeres vaig aprendre l'anglès, el francès i l'alemany. Els mètodes didàctics que utilitzaven a l'escola reglada eren molt diferents als que utilitzaven a l'escola d'idiomes on anava. Al col·legi se centraven únicament en el vocabulari i en els escrits mentre que a l'acadèmia tenien en compte aquests aspectes i altres aspectes com els listenings, els readings o l'speaking. Sense cap mena de dubte la majoria de coses que he après d'aquestes llengües ha estat a l'escola d'idiomes ja que es tractava d'una manera molt més atractiva i amb molta més profunditat.

Una anècdota...

Quan tenia 13 anys vaig marxar un mes als Estats Units, la por que tenia al cos no la puc reproduir amb paraules però pensava que seria incapaç d'expressar-me i que, per tant, la comunicació seria nul·la. Per sort, no va ser així. Amb el que vaig tenir més problemes no va ser pas en expressar-me sinó que l'anglès que havia après era British i algunes paraules no les entenien. Recordo una anècdota sobre això: potser feia un parell de dies que havia arribat i, com que el nen de la casa era petit i jugava amb tot, m'havia agafat els kets (les bambes) i com que no els trobava vaig començar a preguntar a veure si algú havia vist els meus trainers. Em miraven com si no sabés què deia, com si fos ximpla, fins que al final em van dir que no havien sentit mai aquesta paraula i que ells en deien tennis shoes. Amb això el que vull dir és que l'ensenyament ha d'intentar sempre ser complet però que sempre hi haurà alguna carència ja que malhauradament tractar tots els aspectes d'una llengua costa molt de temps i molt d'esforç, tant per part del docent, com per part de l'estudiant i, aquest ensenyament total, moltes vegades no és possible.

On he après llengües?

Quan era petita anava a una escola on hi havia professors catalans i professors nadius. L'ensenyament era progressiu, quan eres més petit t'ensenyaven vocabulari bàsic per, després, poder ensenyar-te a crear frases i, més endavant textos. Quan ja eres més gran, tal com ja he dit, tractavem l'anglès a pràcticament tots els nivells: oral, escrit, conversa...

Actualment, vaig a una altra escola a aprendre francès i la metodologia és molt diferent. Ho volen tractar tot però, des del meu punt de vista, no toquen res. Fan pinzellades de tot i per mi no és suficient. Penso que és millor anar més a poc a poc i tocar un sol tema i després ja es tocaran els altres que no, per voler-ho fer tot, no se'n toca cap amb profunditat.

Millor i pitjor professor?

Considero que els professors de l'acadèmia on anava eren molt competents i crec que l'experiència que tenien també els ajudava a saber cap a quina direcció anar (què s'havia de tractar i què no).

Com a pitjor professor... doncs no ho sé. Crec que parlar de professors dolents és injust ja que la majoria fan l'impossible per fer-ho bé tot i que, a vegades, no se'n surten. No obstant això, sí que me'n ve algun al cap com, per exemple, una professora de l'escola que ens feia alemany a primer de batxillerat i l'únic que ens ensenyava era vocabulari: així és impossible aprendre una llengua!

Expectatives...

He escollit aquesta assignatura perquè sóc una de les persones que forma part del grup dels apassionats. Vaig decidir agafar aquesta assignatura ja que crec que ensenyar és molt més difícil del que la majoria de persones pensa. No és només explicar el que saps, sinó fer-ho entendre, no imposant-ho, sinó utilitzant mètodes didàctics atractius per l'alumnat. És per aquest motiu que vaig elegir aquesta assignatura, per aprendre'ls.

Sant Jordi gloriós

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món

Josep Maria de Sagarra (1894-1961)

Experiències...

Tots els nens, de petits, elegeixen una professió que, a mesura que van passant els anys, varia. Quan arriba el moment d'elegir una carrera, la professió que havien triat en un primer moment, quan eren petits, no se'ls passa ni pel cap, en canvi, a mi, sí.

Des de ben petiteta havia decidit que volia ser professora. El fet que els meus pares ho fossin suposo que em va influenciar en gran manera però ara, que he d'elegir el que realment m'agrada, tinc molt clar que em vull dedicar a l'ensenyament. Sóc conscient que avui en dia l'ensenyament és molt dur, que fa falta molta paciència però crec que això és un repte afegit i, això, m'agrada.

Actualment, faig classes de repàs a un noi i a una noia que fan segon de batxillerat (classes particulars) i a un grupet de nens que fan 6è de primària. Són dos estils de classe molt diferents. Per una banda, en les particulars has de tenir molta cura amb la interacció, que no hi hagi moments de silenci (excepte quan es facin exercicis) ja que sinó l'estudiant s'avorreix i desconnecta del que s'està dient. Per altra banda, en les classes de grup, sobretot amb nens petits, s'ha d'intenar ensenyar de manera que s'ho passin bé. Crec que ensenyar únicament gràmatica és un error ja que, malhauradament, els nens no s'adonen de la importància que té la gramàtica en una llengua. Crec que la millor manera d'ensenyar una llengua, és fer-ho de tal manera que els nens no se n'adonin.

En resum, l'ensenyament és molt complicat, s'han de tenir en compte molts punts, però crec que a mesura que t'hi vas trobant, t'hi adaptes. Quant al mode d'ensenyament, per sort o per desgràcia no hi ha res establert. Hi ha una expressió castellana que diu "cada maestrillo tiene su librillo" i és ben certa! Cadascú té la seva manera de fer les coses i crec que això és molt important ja que ensenyar d'una manera que no és la teva no serviria de res.