Comencem pel principi...

A l'escola on anava totes les classes es feien en català (la meva llengua materna i única en aquell moment) excepte les llengües estrangeres, és clar! En aquesta escola com a llengües estrangeres vaig aprendre l'anglès, el francès i l'alemany. Els mètodes didàctics que utilitzaven a l'escola reglada eren molt diferents als que utilitzaven a l'escola d'idiomes on anava. Al col·legi se centraven únicament en el vocabulari i en els escrits mentre que a l'acadèmia tenien en compte aquests aspectes i altres aspectes com els listenings, els readings o l'speaking. Sense cap mena de dubte la majoria de coses que he après d'aquestes llengües ha estat a l'escola d'idiomes ja que es tractava d'una manera molt més atractiva i amb molta més profunditat.

Una anècdota...

Quan tenia 13 anys vaig marxar un mes als Estats Units, la por que tenia al cos no la puc reproduir amb paraules però pensava que seria incapaç d'expressar-me i que, per tant, la comunicació seria nul·la. Per sort, no va ser així. Amb el que vaig tenir més problemes no va ser pas en expressar-me sinó que l'anglès que havia après era British i algunes paraules no les entenien. Recordo una anècdota sobre això: potser feia un parell de dies que havia arribat i, com que el nen de la casa era petit i jugava amb tot, m'havia agafat els kets (les bambes) i com que no els trobava vaig començar a preguntar a veure si algú havia vist els meus trainers. Em miraven com si no sabés què deia, com si fos ximpla, fins que al final em van dir que no havien sentit mai aquesta paraula i que ells en deien tennis shoes. Amb això el que vull dir és que l'ensenyament ha d'intentar sempre ser complet però que sempre hi haurà alguna carència ja que malhauradament tractar tots els aspectes d'una llengua costa molt de temps i molt d'esforç, tant per part del docent, com per part de l'estudiant i, aquest ensenyament total, moltes vegades no és possible.

On he après llengües?

Quan era petita anava a una escola on hi havia professors catalans i professors nadius. L'ensenyament era progressiu, quan eres més petit t'ensenyaven vocabulari bàsic per, després, poder ensenyar-te a crear frases i, més endavant textos. Quan ja eres més gran, tal com ja he dit, tractavem l'anglès a pràcticament tots els nivells: oral, escrit, conversa...

Actualment, vaig a una altra escola a aprendre francès i la metodologia és molt diferent. Ho volen tractar tot però, des del meu punt de vista, no toquen res. Fan pinzellades de tot i per mi no és suficient. Penso que és millor anar més a poc a poc i tocar un sol tema i després ja es tocaran els altres que no, per voler-ho fer tot, no se'n toca cap amb profunditat.

Millor i pitjor professor?

Considero que els professors de l'acadèmia on anava eren molt competents i crec que l'experiència que tenien també els ajudava a saber cap a quina direcció anar (què s'havia de tractar i què no).

Com a pitjor professor... doncs no ho sé. Crec que parlar de professors dolents és injust ja que la majoria fan l'impossible per fer-ho bé tot i que, a vegades, no se'n surten. No obstant això, sí que me'n ve algun al cap com, per exemple, una professora de l'escola que ens feia alemany a primer de batxillerat i l'únic que ens ensenyava era vocabulari: així és impossible aprendre una llengua!