Experiències...

Tots els nens, de petits, elegeixen una professió que, a mesura que van passant els anys, varia. Quan arriba el moment d'elegir una carrera, la professió que havien triat en un primer moment, quan eren petits, no se'ls passa ni pel cap, en canvi, a mi, sí.

Des de ben petiteta havia decidit que volia ser professora. El fet que els meus pares ho fossin suposo que em va influenciar en gran manera però ara, que he d'elegir el que realment m'agrada, tinc molt clar que em vull dedicar a l'ensenyament. Sóc conscient que avui en dia l'ensenyament és molt dur, que fa falta molta paciència però crec que això és un repte afegit i, això, m'agrada.

Actualment, faig classes de repàs a un noi i a una noia que fan segon de batxillerat (classes particulars) i a un grupet de nens que fan 6è de primària. Són dos estils de classe molt diferents. Per una banda, en les particulars has de tenir molta cura amb la interacció, que no hi hagi moments de silenci (excepte quan es facin exercicis) ja que sinó l'estudiant s'avorreix i desconnecta del que s'està dient. Per altra banda, en les classes de grup, sobretot amb nens petits, s'ha d'intenar ensenyar de manera que s'ho passin bé. Crec que ensenyar únicament gràmatica és un error ja que, malhauradament, els nens no s'adonen de la importància que té la gramàtica en una llengua. Crec que la millor manera d'ensenyar una llengua, és fer-ho de tal manera que els nens no se n'adonin.

En resum, l'ensenyament és molt complicat, s'han de tenir en compte molts punts, però crec que a mesura que t'hi vas trobant, t'hi adaptes. Quant al mode d'ensenyament, per sort o per desgràcia no hi ha res establert. Hi ha una expressió castellana que diu "cada maestrillo tiene su librillo" i és ben certa! Cadascú té la seva manera de fer les coses i crec que això és molt important ja que ensenyar d'una manera que no és la teva no serviria de res.